(Selecció de Josep Valls).

EDICIÓ TANCADA

Conciliació, flexibilitat i demés arbitrarietats horàries

. dimarts, 17 de juny de 2008
3 comentaris

Per Cris Pérez Vázquez. La notícia de l'augment d'hores de treball entra en conflicte amb les noves polítiques de conciliació i flexibilitat laboral?

Des de que vaig començar a treballar als 18 anys, no hi hagut cap vegada que m'hagi incorporat a alguna empresa i hagi treballat les 40 hores setmanals. Al principi, ho feia perquè m'agradava la feina i aprenia molt. Després perque com a responsable havia de fer front al volum de treball. Després perque com autònoma m'havia de guanyar les garrofes. Poques vegades, he aconseguit complir l'horari i marxar passades les hores "legals".

A més, no ens enganyem la flexibilitat és traïdora i no sempre es tradueix en una gestió adequada del temps no laboral.

No confonem conciliació i/o flexibilitat amb adaptar la nostra vida als fluxos de feina. Un company de feina va fer aquesta reflexió:

"La conciliació és trobar l'equilibri entre la vida laboral, personal i familiar. No és adaptar-nos a l'increment de treball i, quan disminueixi, recuperar les hores que hem fet de més"

Us convido a reflexionar com s'està aplicant la conciliació, si és que teniu la sort d'haver-la experimentat. Torna a ser un "engany" de l'economia i de les empreses per a que adaptem el nostre rendiment en funció als fluxos de feina?

Què en penseu?
Seguiu llegint >>>