(Selecció de Josep Valls).

EDICIÓ TANCADA

El vaixell s'enfonsa!!!!

. dimecres, 10 de desembre de 2008
0 comentaris


Per Cris Pérez Vázquez. El conreu intensiu ha provocat sequeres arreu del món i col.lapses de civilitzacions senceres. Mireu la civilització Maia o l'agricultura intensiva que va generar una sequera de gairebé 10 anys a Oklahoma ("Dust Bowl")

En l’actualitat, només aquest ús intensiu de la terra pot mantenir el nombre d’habitants del món. Una marxa enrera envers agricultures tradicionals significaria que la població mundial probablement moriria per inanició.

Per una altra banda, el zènit del petroli està previst pel 2010. Per tothom és sabut que el petroli no és només necessari per moure els tractors que conreen les grans extensions de terra, sinó que també és necessari com a fertilitzant dels conreus.

Si el petroli s'acaba i és necessari per continuar conreant i alimentar la població mundial, què farem al 2010 o 2011. Ens matarem entre nosaltres per aconseguir aliment? Aturem el consum, aturem-lo ja. Malthus al 1798 ja preveia que la població no trobaria recursos suficients per a la seva subsistència. Malgrat les crítiques que les seves teories han generat, existeixen diversos problemes que estan confluint en els nostres dies (crisi financera, crisi energètica, crisi alimentària?)

És evident que estem en un món finit i que els recursos són finits, perquè seguim amb les nostres vides consumistes dins d'un món capitalista que no fa feliç cap persona?

No podem confiar en la ciència i en la tecnologia com a salvadores d'aquesta situació. Hem de canviar el nostre paradigma, ha de canviar la nostra concepció del món i el que podem fer nosaltres pel planeta Terra. Sí, podem actuar i ho hem de fer! L'aigua del vaixell ja l'estem notant als turmells! No deixem que s'enfonsi, no podem continuar d'aquesta manera. Tenim dues solucions: o posem fi a la situació nosaltres o serà la natura qui ens aturarà (J. Cendra).

Com diu Panikkar: “S’ha d’afrontar la situació real de la humanitat amb tota la seva crueltat. […] No podem continuar deixant-nos enlluernar per utòpiques solucions pel futur i deixar sucumbir a les generacions actuals” (Diccionari d’Hermenèutica, Present etern, p. 440)
Seguiu llegint >>>

L'or del glaciar a Kirguistan

. dilluns, 8 de desembre de 2008
0 comentaris

Per Cris Pérez Vázquez. La majoria de nosaltres no sabria identificar on està Kirguistan en un mapa. Pel títol podem esbrinar que està en alçada i en efecte el 80% del país està cobert per Tian Shan. Ubicat entre la Xina, Tayakistan, Kazajistan i Uzbekistan existeix una extensió d'uns 198.000km2 amb 4,6 milions d'habitants. Canadà sí podria identificar la seva ubicació, inclús ens podrien aportar dades de l'urani i de l'or que n'extreuen i és que resulta que diuen que aquest país necessita extreure'n l'or i l'urani perquè el 85% dels seus habitants viuen de l'agricultura i la ramaderia.

Em demano quin mal hi ha en que una economia predominantment rural encara estigui aïllada del món capitalista? Han demanat a la seva població si volen forats a les glaceres per a extreure l'urani i l'or que ha d'alimentar altres països per a emetre més CO2 i contribuir a la seva expansió i domini del món? Han explicat les repercussions que tindrà per les seves economies i la seva societat la transformació accelerada de la seva forma de treball? Els han explicat que l'augment de la renda no comporta necessàriament més felicitat?

Estic barrejant molts conceptes, però així és la sostenibilitat, una interrelació de la societat amb l'entorn amb l'oikonomia que conformen una cosmovisió que s'allunya de la capitalista. El capitalisme necessita créixer per poder continuar i utilitza el progrés, l'educació... com a màscara per continuar espoliant regions amb els seus criteris imperialistes.

No en tenim prou amb el mal que ja hem fet que hem de seguir obrint escletxes a d'altres països, robant a les seves poblacions l'opció de triar el futur de les seves generacions?

Moltes de les famílies del Kirguistan segueixen fent transhumància durant els mesos d'estiu a les pastures d'alta muntanya i només a l'hivern s'aturen a les valls. A canvi, se'ls ofereix un treball amb torns rotatius que cobreixen les 24 hores del dia a una alçada de 4000 metres que sovint ocasionen mal d'alçada -- vòmits, transtorns de la son, mals de cap, edemes pulmonars...-. Han de treballar 14 dies seguits.

A banda d'aquestes condicions tan avantatjoses, el capitalisme també ofereix d'aquesta manera que la població es segregui i que hi hagi diferències socials molt importants degudes a l'introducció de diners i de sous més elevats a les mines. Qualsevol amb dos dits de front veu una font de conflictes interns imminent causada per una imposició capitalista.

També és curiós, com el capitalisme orgullós del mal planetari, fa honors de la destrossa ambiental. Cada dia s'omplen 25000 metres cúbics de mineral amb una flota gegant de camions que també contribueixen a emetre més CO2 i cada hora es descarreguen 1300 tones de terra barrejada amb or. Per a què es necessita l'or? Majoritàriament, es destina a l'indústria joiera, tot i que també té aplicacions en nanotecnologia, cosmètica, computació... Realment és necessari fer-ne ús? Realment ens compensa com a planeta ferir al glaciar amb explosions pràcticament diàries?

És increïble que encara tinguem tan poca consciència sobre el mal que les nostres companyies estan fent. Aprofito aquest espai per a denunciar-ho.
Seguiu llegint >>>

No olvidemos la conciliación "personal"

. divendres, 25 de juliol de 2008
0 comentaris

Per Cris Pérez Vázquez. Creo en la RSC/E como una oportunidad de las empresas y corporaciones para ir más allá, adelantarse a sus tiempos con medidas que contribuyan a una sociedad más sostenible. Pero, cuando hablo de RSC, mis colegas me miran como si tuviera la peste, como si pronunciase una palabra maldita y, aunque sigo teniendo esperanzas de que no se intente manipular a la sociedad civil bajo el título de la Responsabilidad, a menudo me rindo en la lucha y les tengo que dar la razón cuando oigo las acciones sociales o ambientales de según qué compañías.

Pero no es de extrañar que esas compañías piensen que están haciendo bien las cosas, cuando desde la misma administración, las leyes se sesgan o truncan.

Estoy leyendo las ayudas que la Xunta de Galicia facilita para fomentar la conciliación y cuando llego al apartado de las personas beneficiarias. Me sorprende que las personas beneficiarias sólo puedan ser familias monoparentales o padres – nótese que escribo padres, no padres y madres.

Es decir, estas ayudas sólo fomentan la conciliación familiar para poder hacerse cargo de la familia y que papá se pueda beneficiar. Claro, porque papá no se hace cargo de la familia, es mamá quien asume esa función y no sería justo fomentar que mamá se quede en casa y menos aún que además le paguen como harían con papá. ¡Ay! Se me escapaba que lo que se está aplicando es una medida de discriminación positiva o mejor dicho una acción positiva para conseguir que los papás se queden en casa con su bebé.

Las personas que me conocen ya habrán notado el tono de ironía que me caracteriza. Pero hay muchos más ejemplo de lo mal que se está haciendo e interprentando el tema de la conciliación y de la igualdad efectiva entre mujeres y hombres. Al igual que con la flexibilidad horaria y demás temas “éticos” y “responsables”. Me parece útil destacar el ejemplo de un artículo de Esade.

Elijo esta escuela de negocios porque la considero como un surtidor incesante de personas directivas y porque los conocimientos de esos cargos tienen una alta repercusión en nuestra sociedad; ya que, de forma directa, implementan el saber hacer a la plantilla de muchas de las empresas donde trabajamos. Por este motivo, esta escuela de negocios debe ser muy sensible con las formaciones que desarrolle, ya que pueden tener repercusiones no deseadas.

En su revista Alumni de este verano 2008, leo un título de una sesión sobre conciliación profesional y familiar que se celebró en Esade el 7 de mayo. Me llama la atención que la palabra “personal” desaparezca cuando se habla de conciliación. Pero más me sorprende el título de la sesión: “Mi carrera profesional, la de mi pareja y la de mi familia”; más propio de un artículo de una revista de prensa rosa que de una escuela de negocios. Siento el comentario sarcástico, pero no logro entender como una escuela del prestigio de Esade puede banalizar de este modo las desigualdades que todavía existen entre hombres y mujeres y malinterpretar la legislación.

Aunque, si prestamos atención a la redacción de la ley, es normal que se sesgue; pues si recordamos el artículo 44 del capítulo II de la ley orgánica 3/2007 de 22 de marzo para la igualdad efectiva de mujeres y hombres que trata los temas de conciliación, podremos verificar que la vida personal sólo aparece en el título y que no hay ninguna medida que inspire a las empresas a fomentar la conciliación personal, familiar y laboral; a parte de que su redacción da pie a equívocos. Transcribo literalmente:

Artículo 44. Los derechos de conciliación de la vida personal, familiar y
laboral.

1. Los derechos de conciliación de la vida personal, familiar y
laboral se reconocerán a los trabajadores y las trabajadoras en forma que
fomenten la asunción equilibrada de las responsabilidades familiares, evitando
toda discriminación basada en su ejercicio.

No pretendo sólo criticar, quiero hacerlo constructivamente. Todavía albergo esperanzas en que la Responsabilidad Social Empresarial o Corporativa será realmente ir más allá de lo que dice o lo que prevé la ley. La legislación no es apta para cubrir todas las demandas sociales, son las empresas las que tienen la oportunidad de innovar y de adelantarse a las leyes.

Conciliar, quiere decir conformar varias proposiciones que parecen contrarias entre sí. Una persona que puede conciliar su vida personal, familiar y profesional tendrá la mente más clara, trabajará mejor. Pero no obviemos la vida personal, no podemos afirmar que si no tienes familia o pareja, no tienes vida ni derecho a conciliarla. Incluyamos la palabra contemplada por la ley, tengamos vida personal también y, si no la tenemos, al menos, no capemos la ley.
Seguiu llegint >>>

Conciliació, flexibilitat i demés arbitrarietats horàries

. dimarts, 17 de juny de 2008
3 comentaris

Per Cris Pérez Vázquez. La notícia de l'augment d'hores de treball entra en conflicte amb les noves polítiques de conciliació i flexibilitat laboral?

Des de que vaig començar a treballar als 18 anys, no hi hagut cap vegada que m'hagi incorporat a alguna empresa i hagi treballat les 40 hores setmanals. Al principi, ho feia perquè m'agradava la feina i aprenia molt. Després perque com a responsable havia de fer front al volum de treball. Després perque com autònoma m'havia de guanyar les garrofes. Poques vegades, he aconseguit complir l'horari i marxar passades les hores "legals".

A més, no ens enganyem la flexibilitat és traïdora i no sempre es tradueix en una gestió adequada del temps no laboral.

No confonem conciliació i/o flexibilitat amb adaptar la nostra vida als fluxos de feina. Un company de feina va fer aquesta reflexió:

"La conciliació és trobar l'equilibri entre la vida laboral, personal i familiar. No és adaptar-nos a l'increment de treball i, quan disminueixi, recuperar les hores que hem fet de més"

Us convido a reflexionar com s'està aplicant la conciliació, si és que teniu la sort d'haver-la experimentat. Torna a ser un "engany" de l'economia i de les empreses per a que adaptem el nostre rendiment en funció als fluxos de feina?

Què en penseu?
Seguiu llegint >>>

Responsabilitat de les empreses turístiques a les destinacions

. dimecres, 28 de maig de 2008
1 comentaris

Per Cris Pérez Vázquez. El Sr. Jordi Ficapal de l'Escola de Turisme Sant Ignasi va oferir una ponència molt interessant en el marc de les jornades de Turisme pel desenvolupament que van tenir lloc a Caixafòrum els dies 27 i 28 de maig.

Les empreses tenen diferents fórmules per a implementar la Responsabilitat Social Corporativa i existeixen indicadors que ens proporcionen informació sobre quin és el grau d'implicació de les mateixes amb la RSC.

La Responsabilitat Social Corporativa hauria de ser una integració voluntària de les preocupacions socials i ambientals per part de les empreses. Aquesta integració voluntària pot generar sinèrgies amb la població organitzada (Associacions, ONGs i resta d'entitats del Tercer Sector). Fruit d'aquestes sinèrgies poden sorgir iniciatives que afavoreixen el desenvolupament d'un país receptor.

El desenvolupament evidentment ha de respondre a les fórmules del Triple Bottom Line (econòmic, ambiental i social); però no s'ha de confondre amb una rentada de cara o fer caritat. Com el Sr. Ficapal afirmava: “és més fàcil donar diners que temps”

En aquest sentit, les empreses poden implementar la RSC adreçada a quatre objectius diferents:

1. De cara a l’accionista: per a afavorir el flux d’inversions i poder publicar i aparèixer a informes que puguin atraure capital.

2. Adreçada a la comunicació: per millorar la imatge i adreçat al mercat per diferenciar-se i posicionar-se

3. Fent partícips als “stakeholders” o grups d’interès de l’empresa que no només es preocupen per l’accionariat, sino també per la clientela, per les persones que treballen en el si de l’empresa, per les empreses que els proveeixen serveis, etc.

4. I finalment, la de més gran implicació i més arrelada a l’empresa que, a part de recollir tots els grups d’interès anteriors, retorna i s’implica en la societat on està enclavada l’empresa i és en aquest punt on poden sorgir les sinèrgies amb les entitats del tercer sector.

A la mateixa vegada, aquestes entitats es poden classificar pel seu grau de dependència econòmica en quatre grups:

1) Beneficiència
2) Partenariat
3) Aliances
4) Lobbies Seguiu llegint >>>

Coopetivitat de Mercè Sala

. dimecres, 14 de maig de 2008
0 comentaris

Per Cris Pérez Vàzquez. Des del meu raconet de Blog Responsable, faig un homenatge a la Mercè Sala que morí la setmana passada després d'una llarga malaltia.

Només he tingut ocasió de presenciar una conferència que va oferir al 2006 - com passa el temps! - i em va ensenyar terminologia i conceptes que no havia sentit ni reflexionat mai.

El que recupero d'aquella conferència al Saló de l'Ocupació de l'Hospitalet és el terme coopetivitat. No sé si en aquest cas el podríem anomenar oxímoron de: cooperació més competència que juntes creen un nou concepte o un nou significat.

En aquest cas, l'explicació és simple: s'ha de cooperar per poder competir i és que és en la simplicitat on trobem la resposta als nostres enigmes.

En aquella ponència, la Senyora Sala em va ensenyar amb aquell neologisme i amb les seves expressions, que només ens hem d'allunyar de la quotidianitat, prendre distància i mirar-la amb una altra òptica. Des d'aquest nou punt de vista, sorgeixen termes que no existien; o sí, però que cap persona havia manifestat o havia reflexionat.

Cooperar per millorar la competitivitat? Com pot ser? Si no cooperem, no podem comprar als millors preus, no podem unir esforços per invertir en noves tecnologies, no podem estudiar els mercats per trobar allò que necessiten.

Quants pensaments com aquest s'han quedat en pensaments? Han marxat amb la Mercè Sala i no podrem saber mai més.

L'ex-presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), ex-presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra, ex-regidora de l’Ajuntament de Barcelona, ex-presidenta de Renfe, ex-presidenta de la Fundació Politècnica de Catalunya, ex-consellera delegada de TEMOINSA,ex-consellera de Carrefour Espanya i ex-consellera assessora d’Indra encara m'ensenya que tenim molt a dir i que val la pena dir-ho per senzill i simple que sembli. Que al darrera de les coses més simples hi ha solucions, solucions reals i que estan al davant dels nostres ulls, només ens falta descobrir-les.

Col.laborem per oferir el millor al món.

Publicacions Mercè Sala
Seguiu llegint >>>

Direcció per valors d'Alma Social

. diumenge, 16 de març de 2008
2 comentaris

Rosa Alonso innova i crea un nou servei per a papropar a les empreses mercantils la RSC mitjançant la formació "lideratge per valors"

Alma Social és una empresa molt jove i innovadora. Només amb un perfil com l'equip de la Rosa Alonso es pot oferir un servei com el lideratge per valors que fomenta les bones pràctiques, la millora en el procés de comunicació de les empreses i tot un seguit de mesures per aconseguir que les empreses es comprometin amb el seu entorn immediat.

Felicitats Rosa!

Notícia a Eurpapress
Notícia a Observatorio Calidade
Seguiu llegint >>>