Per Cris Pérez Vàzquez. En els nostres dies existeix una xarxa que permet les comunicacions mundials. Les jerarquies es difuminen a Internet, parlem d’igual a igual i qualsevol pot escriure i participar en la creació d’un món més col.laboratiu i més igual.
Les persones que escrivim blogs o que participem en la creació d’enciclopèdies digitals – wikipèdia i altres – ho fem de forma voluntària. Les motivacions són diverses, però volem dir la nostra en una societat on fins ara només tenien veu les classes dirigents i la resta de la població rebia informació de forma passiva. Aquesta passivitat, s'ha acabat. Existeix un nou "Déu" anomenat Internet que ens apropa i que difumina les línies jeràrquiques.
La xarxa de xarxes permet trencar el silenci, permet l'activitat, permet passar de ser persones passives a ser actives i compromeses mitjançant la transmissió del nostre missatge i l'agrupament per grups d'interès. Dir la nostra té més sentit ara que mai, persones d'arreu del món poden coincidir i recolzar una forma de pensar.
L’aparició d’aquest nou mitjà de comunicació lliure produeix canvis. Ara les persones connectades participem activament en la innovació, sigui quina sigui.
A nivell social, les comunitats virtuals es multipliquen, es reinventen i les persones s’associen per interessos i inquietuds. L’economia també canvia, es creen empreses virtuals que actuen més enllà del radi d’acció tradicional.
Les fronteres ja no estan clares i la jurisprudència no es pot delimitar al territori nacional o a Internet. Les persones s’associen per ubicar les seves companyies a territoris més favorables pels seus negocis.
Igualment, les crítiques i les notícies troben difícil censura i, en segons, la gent es comunica traspassant noves més enllà del seu cercle habitual. La informació viatja, es classifica i les empreses viuen crisis d’imatge per les seves accions poc ètiques.
És cert que alguns blogs han estat denunciats i censurats, però la comunitat bloggera es rebel·la contra aquests abusos, s’associa i es dóna suport demostrant que existeix un teixit important que es defensa de les injustícies i fa “pinya” per no haver de claudicar, una vegada més, a les classes pudents o davant les corporacions.
Aquest fet demostra que el compromís en Internet existeix i lluny d’aïllar les persones, les uneix sota un mateix paraigües: la defensa de les nostres llibertats que ens ha estat denegada durant tots aquests anys amb el silenci i la manipulació de la informació.
Les persones col·laborem, som actives i estem creant una estructura més responsable i compromesa. Nosaltres podem fer coses, podem escriure, podem donar a conèixer fets i podem ajudar-nos. De fet, ja ho estem fent.
És cert que no tota la població mundial té accés a Internet i que és una via més de diferenciació vers a comunitats amb menys recursos. Però accedir a un ordinador, llegir informació i dir la nostra és més fàcil ara que mai. Abans no teníem coneixement dels problemes de les jerarquies més desafavorides i havien de patir en silenci. Ara és suficient un Internet café o una biblioteca pública per accedir a la xarxa, dir la teva i trobar la comunitat que et convingui.
La societat a la qual estàvem acostumats a viure sí era reprimidora i aïllant: de la feina a casa i de casa a la feina. Ara totes les persones estan al nostre abast. Ja no t’has de considerar un “bitxo raro” per no trobar persones amb les teves inquietuds, amb un clic trobaràs persones que pensen com tu i que defensen els seus ideals.
Potser estic molt positiva i, segur que Internet presenta molts inconvenients que avui no sóc capaç de veure. Però tampoc m’interessen, jo he trobat a la xarxa bones amistats i contactes que han fet i farien molt per mí. I tú, a què esperes?
Seguiu llegint >>>
Internet: contribueix a un món més igual?
Tresor blau: article de luxe?
Per Cris Pérez Vàzquez. El comentari al post El Tresor Blau d'un lector de Sabadell m'ha obert la curiositat per conèixer la potabilitat de les nostres aigües d'aixeta. L'OCU - Organisme de Consumidors i Usuaris - va realitzar un estudi de les ciutats espanyoles a principis del 2006. Aquest estudi descobreix que a Càceres, Ciutat Real, Zamora i part d'Alacant, Àvila i Murcia l'aigua presenta excés de trihalometans i, per tant, no és potable.
A la web del SINAC, podem conèixer els resultats dels anàlisis que s'han fet a la nostra població i l'empresa gestora de la xarxa de distribució. En concret a Sabadell, l'aigua és potable segons els resultats dels darrers anàlisis.
El consum d'aigua és necessari per a la humanitat, no hauria de ser un article de consum ja que és necessari per a sobreviure. Si ens cobressin l'aire que respirem, no ho acceptaríem. Sense aire o aigua potable és impossible continuar visquent. En canvi, paguem l'aigua com si en poguéssim prescindir.
Paguem l'aigua com un article de luxe i, fins i tot, existeixen marques que l'embotellen en edicions limitades. L'aigua és un dret, no un capritx al qual només hi poden accedir les classes benestants.
Riccardo Petrella - autor del "Manifest de l'aigua" - va oferir una conferència magistral a la Universitat d'Estiu d'Andorra sobre l'aigua. Aquest expert italià manifesta que l'aigua és un patrimoni mundial comú i vital. L'aigua ha de ser accessible per a tota la població mundial; és un dret polític, econòmic i social inalienable, individual i col.lectiu. S'ha de gestionar d'una forma sostenible i integrada, solidàriament i ser responsables a nivell individual i col.lectiu amb altres comunitats i la població mundial, amb les generacions futures i amb el nostre ecosistema.
Aquest petit resum, engloba les reivindicacions de l'autor del comentari a Tresor Blau que cita alguns dels reptes que ha de superar la nostra generació. Els seus suggeriments són igualment encertats i vàlids per a trobar solucions al consum abusiu de l'aigua.
Tresor blau era una crida per a produir menys residus, però sense cap mena de dubte, l'aigua és un dret al qual hem de tenir accès i, si l'hem de pagar, que sigui de qualitat.
Si l'home és un gest,
l'aigua és la història.
Si l'home és un poble,
l'aigua és el món.
Si l'home és viu,
l'aigua és la vida.
Joan Manel Serrat (L'home i l'aigua)
Análisis agua del grifo ciudades españolas
Precio del agua de grifo en España
Manifest de l'aigua, Riccardo Petrella
Seguiu llegint >>>
