Per Cris Pérez Vàzquez. El comentari al post El Tresor Blau d'un lector de Sabadell m'ha obert la curiositat per conèixer la potabilitat de les nostres aigües d'aixeta. L'OCU - Organisme de Consumidors i Usuaris - va realitzar un estudi de les ciutats espanyoles a principis del 2006. Aquest estudi descobreix que a Càceres, Ciutat Real, Zamora i part d'Alacant, Àvila i Murcia l'aigua presenta excés de trihalometans i, per tant, no és potable.
A la web del SINAC, podem conèixer els resultats dels anàlisis que s'han fet a la nostra població i l'empresa gestora de la xarxa de distribució. En concret a Sabadell, l'aigua és potable segons els resultats dels darrers anàlisis.
El consum d'aigua és necessari per a la humanitat, no hauria de ser un article de consum ja que és necessari per a sobreviure. Si ens cobressin l'aire que respirem, no ho acceptaríem. Sense aire o aigua potable és impossible continuar visquent. En canvi, paguem l'aigua com si en poguéssim prescindir.
Paguem l'aigua com un article de luxe i, fins i tot, existeixen marques que l'embotellen en edicions limitades. L'aigua és un dret, no un capritx al qual només hi poden accedir les classes benestants.
Riccardo Petrella - autor del "Manifest de l'aigua" - va oferir una conferència magistral a la Universitat d'Estiu d'Andorra sobre l'aigua. Aquest expert italià manifesta que l'aigua és un patrimoni mundial comú i vital. L'aigua ha de ser accessible per a tota la població mundial; és un dret polític, econòmic i social inalienable, individual i col.lectiu. S'ha de gestionar d'una forma sostenible i integrada, solidàriament i ser responsables a nivell individual i col.lectiu amb altres comunitats i la població mundial, amb les generacions futures i amb el nostre ecosistema.
Aquest petit resum, engloba les reivindicacions de l'autor del comentari a Tresor Blau que cita alguns dels reptes que ha de superar la nostra generació. Els seus suggeriments són igualment encertats i vàlids per a trobar solucions al consum abusiu de l'aigua.
Tresor blau era una crida per a produir menys residus, però sense cap mena de dubte, l'aigua és un dret al qual hem de tenir accès i, si l'hem de pagar, que sigui de qualitat.
Si l'home és un gest,
l'aigua és la història.
Si l'home és un poble,
l'aigua és el món.
Si l'home és viu,
l'aigua és la vida.
Joan Manel Serrat (L'home i l'aigua)
Análisis agua del grifo ciudades españolas
Precio del agua de grifo en España
Manifest de l'aigua, Riccardo Petrella
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada