El vaixell s'enfonsa!!!!

Per Cris Pérez Vázquez. El conreu intensiu ha provocat sequeres arreu del món i col.lapses de civilitzacions senceres. Mireu la civilització Maia o l'agricultura intensiva que va generar una sequera de gairebé 10 anys a Oklahoma ("Dust Bowl")

En l’actualitat, només aquest ús intensiu de la terra pot mantenir el nombre d’habitants del món. Una marxa enrera envers agricultures tradicionals significaria que la població mundial probablement moriria per inanició.

Per una altra banda, el zènit del petroli està previst pel 2010. Per tothom és sabut que el petroli no és només necessari per moure els tractors que conreen les grans extensions de terra, sinó que també és necessari com a fertilitzant dels conreus.

Si el petroli s'acaba i és necessari per continuar conreant i alimentar la població mundial, què farem al 2010 o 2011. Ens matarem entre nosaltres per aconseguir aliment? Aturem el consum, aturem-lo ja. Malthus al 1798 ja preveia que la població no trobaria recursos suficients per a la seva subsistència. Malgrat les crítiques que les seves teories han generat, existeixen diversos problemes que estan confluint en els nostres dies (crisi financera, crisi energètica, crisi alimentària?)

És evident que estem en un món finit i que els recursos són finits, perquè seguim amb les nostres vides consumistes dins d'un món capitalista que no fa feliç cap persona?

No podem confiar en la ciència i en la tecnologia com a salvadores d'aquesta situació. Hem de canviar el nostre paradigma, ha de canviar la nostra concepció del món i el que podem fer nosaltres pel planeta Terra. Sí, podem actuar i ho hem de fer! L'aigua del vaixell ja l'estem notant als turmells! No deixem que s'enfonsi, no podem continuar d'aquesta manera. Tenim dues solucions: o posem fi a la situació nosaltres o serà la natura qui ens aturarà (J. Cendra).

Com diu Panikkar: “S’ha d’afrontar la situació real de la humanitat amb tota la seva crueltat. […] No podem continuar deixant-nos enlluernar per utòpiques solucions pel futur i deixar sucumbir a les generacions actuals” (Diccionari d’Hermenèutica, Present etern, p. 440)