Responsabilitat de les empreses turístiques a les destinacions

. dimecres, 28 de maig del 2008
1 comentaris

Per Cris Pérez Vázquez. El Sr. Jordi Ficapal de l'Escola de Turisme Sant Ignasi va oferir una ponència molt interessant en el marc de les jornades de Turisme pel desenvolupament que van tenir lloc a Caixafòrum els dies 27 i 28 de maig.

Les empreses tenen diferents fórmules per a implementar la Responsabilitat Social Corporativa i existeixen indicadors que ens proporcionen informació sobre quin és el grau d'implicació de les mateixes amb la RSC.

La Responsabilitat Social Corporativa hauria de ser una integració voluntària de les preocupacions socials i ambientals per part de les empreses. Aquesta integració voluntària pot generar sinèrgies amb la població organitzada (Associacions, ONGs i resta d'entitats del Tercer Sector). Fruit d'aquestes sinèrgies poden sorgir iniciatives que afavoreixen el desenvolupament d'un país receptor.

El desenvolupament evidentment ha de respondre a les fórmules del Triple Bottom Line (econòmic, ambiental i social); però no s'ha de confondre amb una rentada de cara o fer caritat. Com el Sr. Ficapal afirmava: “és més fàcil donar diners que temps”

En aquest sentit, les empreses poden implementar la RSC adreçada a quatre objectius diferents:

1. De cara a l’accionista: per a afavorir el flux d’inversions i poder publicar i aparèixer a informes que puguin atraure capital.

2. Adreçada a la comunicació: per millorar la imatge i adreçat al mercat per diferenciar-se i posicionar-se

3. Fent partícips als “stakeholders” o grups d’interès de l’empresa que no només es preocupen per l’accionariat, sino també per la clientela, per les persones que treballen en el si de l’empresa, per les empreses que els proveeixen serveis, etc.

4. I finalment, la de més gran implicació i més arrelada a l’empresa que, a part de recollir tots els grups d’interès anteriors, retorna i s’implica en la societat on està enclavada l’empresa i és en aquest punt on poden sorgir les sinèrgies amb les entitats del tercer sector.

A la mateixa vegada, aquestes entitats es poden classificar pel seu grau de dependència econòmica en quatre grups:

1) Beneficiència
2) Partenariat
3) Aliances
4) Lobbies Seguiu llegint >>>

Coopetivitat de Mercè Sala

. dimecres, 14 de maig del 2008
0 comentaris

Per Cris Pérez Vàzquez. Des del meu raconet de Blog Responsable, faig un homenatge a la Mercè Sala que morí la setmana passada després d'una llarga malaltia.

Només he tingut ocasió de presenciar una conferència que va oferir al 2006 - com passa el temps! - i em va ensenyar terminologia i conceptes que no havia sentit ni reflexionat mai.

El que recupero d'aquella conferència al Saló de l'Ocupació de l'Hospitalet és el terme coopetivitat. No sé si en aquest cas el podríem anomenar oxímoron de: cooperació més competència que juntes creen un nou concepte o un nou significat.

En aquest cas, l'explicació és simple: s'ha de cooperar per poder competir i és que és en la simplicitat on trobem la resposta als nostres enigmes.

En aquella ponència, la Senyora Sala em va ensenyar amb aquell neologisme i amb les seves expressions, que només ens hem d'allunyar de la quotidianitat, prendre distància i mirar-la amb una altra òptica. Des d'aquest nou punt de vista, sorgeixen termes que no existien; o sí, però que cap persona havia manifestat o havia reflexionat.

Cooperar per millorar la competitivitat? Com pot ser? Si no cooperem, no podem comprar als millors preus, no podem unir esforços per invertir en noves tecnologies, no podem estudiar els mercats per trobar allò que necessiten.

Quants pensaments com aquest s'han quedat en pensaments? Han marxat amb la Mercè Sala i no podrem saber mai més.

L'ex-presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), ex-presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra, ex-regidora de l’Ajuntament de Barcelona, ex-presidenta de Renfe, ex-presidenta de la Fundació Politècnica de Catalunya, ex-consellera delegada de TEMOINSA,ex-consellera de Carrefour Espanya i ex-consellera assessora d’Indra encara m'ensenya que tenim molt a dir i que val la pena dir-ho per senzill i simple que sembli. Que al darrera de les coses més simples hi ha solucions, solucions reals i que estan al davant dels nostres ulls, només ens falta descobrir-les.

Col.laborem per oferir el millor al món.

Publicacions Mercè Sala
Seguiu llegint >>>