(Selecció de Josep Valls).

EDICIÓ TANCADA

Són les vides virtuals el futur?

. divendres, 4 de maig de 2007
  • Agregar a Technorati
  • Agregar a Del.icio.us
  • Agregar a DiggIt!
  • Agregar a Yahoo!
  • Agregar a Google
  • Agregar a Meneame
  • Agregar a Furl
  • Agregar a Reddit
  • Agregar a Magnolia
  • Agregar a Blinklist
  • Agregar a Blogmarks


Els desplaçaments fins els llocs de treball s’anul·len; la construcció física de centres d’oci o supermercats ja no són necessaris. La vida virtual pot fer que les vides continuïn d’una altra manera. Els grans centres logístics poden comunicar directament amb les vivendes per a subministrar aliments i serveis que cobreixin les necessitats bàsiques.

El nostre futur està tan allunyat del món de Matrix?

La nova vida anomenada “Second Life” intercanvia serveis i compres a la xarxa. Una vida desitjada i creada per nosaltres que poc té a veure amb la vida física, amb la contaminació i amb els perills que ens esperen al carrer. A les vides virtuals, la nostra realitat la creem nosaltres. És tan futurista crear la pròpia realitat o la creem permanentment?

Algunes persones emprenedores ja han trobat filons de mercat i ja guanyen diners a botigues de disseny de roba, despatxos d’arquitectura, etc. Tots negocis virtuals poc o gens regulats per la legislació, gremis i col·legis professionals.

L'usuariat que vol comprar un dels productes adquireix el producte o servei que necessita en la moneda pròpia del món de “Second Life” que es pot aconseguir amb diners reals (euros o dòlars) .

La primera premissa d'una societat o economia sostenible, ja la tenim. És l'oportunitat del desenvolupament sostenible a nivell mundial?

I el vessant sociocultural? També es desenvolupa? O tenir una vida paral·lela i connectada a un ordinador és antisocial i fomenta l'alienació?

Existeixen comunitats, gimnasos, llocs per anar a sopar, concerts, exposicions, etc. L’oferta és suggerent i sembla atractiva per l'usuariat que es va afegint a aquesta nova societat on les persones són com volen ser. Elles mateixes defineixen el seu look, la seva feina i el seu grup d'amistats. Molt més del que es pot dir de la vida física, on molts paràmetres determinen els nostres trets característics i ens condicionen a ser com volem ser.

Per últim, l’impacte ambiental que genera aquesta nova vida és inferior al de la nostra comunitat actual. S’incrementa el consum d’energia consumit pels ordinadors. Però si portem a tota la població a Second Life, podrem efectuar les compres i només necessitarem un transportista que ens porti aliments o begudes. Podem treballar des de casa i podem relacionar-nos amb les nostres amistats a qualsevol lloc virtual sense fer cap moviment.

Una altra cosa serà l’assistència mèdica que aquesta sí ha de ser física. No sé si ser metge passarà de ser una professió cercada a ser obligada si tota la població es passa a una vida virtual. Potser els metges inventen algun nou sistema virtual per a visitar, operar i diagnosticar?

Sembla que una vida així, compleix tots els requisits per ajudar a tenir una societat equilibrada i sostenible i les persones “s’inventen” la personalitat amb la que se senten més còmodes.

Però quins perills té tenir una societat virtual?

George Orwell, Jules Verne i altres autors ja havien predit el futur a la seva manera. És Matrix una altra previsió de futur? És una vida virtual, perillosa? Quina diferència hi ha entre la vida actual controlada pels lobbies i una vida virtual controlada per la informàtica?

Un tema emergent i futurista que em té intrigada...

2 comentaris:

omchamat ha dit...

cuando tomaba fuerza el internet se creía que era el fin de los medios, un riesgo para la industria de la imprenta, que desplazarse al trabajo iba a ser cosa del pasado (es decir de ahora) y no sé cuantas cosas más. Sin embargo la realidad dice que hoy los medios siguen siendo importantes y su complemento son espacios como los blogs (no creo que alguna vez lleguen a ser competencia); las imprentas están felices pues la gente al tener más información, más libros online, más mails más bites necesita más papel para imprimirlo; y los desplazamientos al trabajo quizas disminuyen pero ahora nos llevamos el portatil a la playa para trabajar desde allí. En lugar de disfrutar del "tiempo muerto", "aprovechamos" el tiempo y trabajamos a todo momento y en todo lugar...
saludos

t2dcris@gmail.com ha dit...

Hola Omchamat,

En cambio, los estudios de marketing proclaman que en 5 años un 80% de los internautas activos tendrán una segunda vida virtual.

Adjunto el enlace: By 2011 80 percent of internet users will have a virtual life