Per Cris Pérez Vázquez. La notícia de l'augment d'hores de treball entra en conflicte amb les noves polítiques de conciliació i flexibilitat laboral?
Des de que vaig començar a treballar als 18 anys, no hi hagut cap vegada que m'hagi incorporat a alguna empresa i hagi treballat les 40 hores setmanals. Al principi, ho feia perquè m'agradava la feina i aprenia molt. Després perque com a responsable havia de fer front al volum de treball. Després perque com autònoma m'havia de guanyar les garrofes. Poques vegades, he aconseguit complir l'horari i marxar passades les hores "legals".
A més, no ens enganyem la flexibilitat és traïdora i no sempre es tradueix en una gestió adequada del temps no laboral.
No confonem conciliació i/o flexibilitat amb adaptar la nostra vida als fluxos de feina. Un company de feina va fer aquesta reflexió:
"La conciliació és trobar l'equilibri entre la vida laboral, personal i familiar. No és adaptar-nos a l'increment de treball i, quan disminueixi, recuperar les hores que hem fet de més"
Us convido a reflexionar com s'està aplicant la conciliació, si és que teniu la sort d'haver-la experimentat. Torna a ser un "engany" de l'economia i de les empreses per a que adaptem el nostre rendiment en funció als fluxos de feina?
Què en penseu?
Conciliació, flexibilitat i demés arbitrarietats horàries
.
dimarts, 17 de juny del 2008
3 comentaris:
Hola Cris,
Aqui un emprenedor com tu.... Primer de tot et felicito per aquesta energia en els teus escrits, i la vitalitat que vols contagiar a tothom.
Fa un any que estic al món empresarial/emprenedor, i no em puc queixar de com em va el negoci.
La conciliació entre la vida laboral i familiar.... ummm.... Durant 10 anys he estat treballant amb una familia molt benestant del Principat. Tot perfecte: vaig sortir per la porta gran tallant inclús dos orelles!
Després de la marxa per iniciar el meu ambiciós projecte, i tenint el meu propi negoci, vaig pensar que era el moment just per trobar aquesta conciliació... La majoria de mortals estem més entre companys de feina que a casa....
El primer mes com que la feina era escasa, vaig arribar a la conclusió que ¡havia trobar la conciliació entre vida familiar i laboral!: podia arribar a casa per ocupar-me de la canalla, fer el sopar i estirar-me al sofà tranquilament. Per sort, el projecte va seguint el check-list marcat, però en detriment de les hores dedicades a la família.
Al final vaig arribar a la conclusió que sent un treballador tens una franja molt prima, però que pots, evidentment, tenir una bona conciliació familiar (amb ajuda sempre dels avis).
La conclusió que he arribat sent emprenedor: el mercat no perdona i no enten de relacions familiars. Així que quan estic a casa, tanco el mòbil estic al 105% i quan estic a la feina al 110%. No hi ha frontera entre vida familiar i vida laboral per un emprenedor, l'única alternativa que he arribat jo és que s'han de fer les coses amb el màxim esforç.
Roger.
Hola anònim,
Felicitats per la teva gesta de conciliació i gràcies pel teu comentari.
Quin és el teu negoci? On el desenvolupes?
Molta sort!
Cris
Ei Cris!
El negoci que vaig engegar fa un 1 any està dedicat a portar comptabilitats de les empreses. La veritat és que vaig preveure que hi hauria demanda, però amb la nova "llei de comptabilitat" que entra en vigor al Principat el 01.01.09, la situació es desbordant.
Al principi, vaig pensar que la millor manera de diferenciar-me dels altres competitors era posar una valor afegit: la gestió financera. Hi ha empresaris que sabent portar a la perfecció el seu negoci (vendes, costos, ...) però no com gestionar millors els seus fluxes de tresoreria. Així que a part de portar la comptabilitat, fem una reunió d'explotació mensual per analitzar fins l'últim cèntim. En fi, que cada dos o tres setamanes faig un client nou! A més, els empresaris, no han de pagar vacances, ni festius, ni CASS, i poden rescindir els serveis quan ells vulguin. Tot un estalvi que també comercialitzo alhora de vendre el meu producte.
Per cert, tinc el despatx a les oficines que hi davant de Mr.Bricolage....
Realment és una feina que m'apasiona.
Y tu? de què va el teu negoci exactament? T'ho dic pq intento crear entre els meus clients un cercle vicios: procuro que demanin tota la papeleria a l'empresa d'imprenta que tinc en cartera, i viceversa, intento que l'empresari que té les gràfiques vagi al dentista que tinc en cartera.
Et deixo el meu mail per si vols respondre'm: rlorente@andorra.ad
Gràcies com sempre!
Roger.
Publica un comentari a l'entrada