Per Cris Pérez Vázquez. Iniciatives com "Neau" a Amsterdam i "Eau de Paris" volen aturar el creixement abusiu de consum d'aigua embotellada. Paradoxalment, als països on l'aigua d'aixeta està més controlada, el consum de l'or blau envasat és més elevat.
La problemàtica d'aquest consum abusiu és la logística i la gestió de residus que aquest fet comporta. Embotellar aigua, requereix un envàs de plàstic que s'ha de fabricar. A continuació, una cadena de producció que gràcies a l'electricitat omple les ampolles i les precinta. Quan el producte està etiquetat i a punt, s'ha de distribuir. El transport de les botelles d'aigua segueix la línia de contaminació, per finalment arribar a la botiga o al consum final.
Però en arribar a casa de qui la consumeix, es torna a iniciar un nou conflicte ambiental. En consumir l'aigua, els envasos s'han de reciclar. Per a reciclar-los, es necessiten uns contenidors per llençar-los, un transport per recollir-los i portar-los a la planta de reciclatge i si arriben - només es recicla un 20% d'aquests envasos -, la planta de reciclatge també està generant uns efectes perniciosos per al medi ambient. I encara no s'ha acabat, el producte que s'obté del reciclatge s'ha de vendre i tornar a transportar.
Quants transports i fabricacions inútils, si podem obrir l'aixeta, omplir un got i beure aigua. Fins i tot, les nostres mascotes han de consumir aigua embotellada! L'aigua d'aixeta no és suficientment pura per a aquaris i per a mascotes que han de seguir algun tipus de tractament.
Aquesta aigua d'aixeta té la suficient qualitat per a països on no tenen aigua? Neau distribueix dins de la seva ampolla buida un missatge de conscienciació d'aquesta cadena de contaminació i els beneficis els destinen a països on el tresor blau és escàs.
Fem una reflexió i incorporem projectes com NEAU, obliguem a fabricants a fer-se càrrec de la recollida i gestió dels seus envasos que contribueixen a la polució del nostre món i agraïm la sort de poder obrir l'aixeta i beure aigua potable!
La problemàtica d'aquest consum abusiu és la logística i la gestió de residus que aquest fet comporta. Embotellar aigua, requereix un envàs de plàstic que s'ha de fabricar. A continuació, una cadena de producció que gràcies a l'electricitat omple les ampolles i les precinta. Quan el producte està etiquetat i a punt, s'ha de distribuir. El transport de les botelles d'aigua segueix la línia de contaminació, per finalment arribar a la botiga o al consum final.
Però en arribar a casa de qui la consumeix, es torna a iniciar un nou conflicte ambiental. En consumir l'aigua, els envasos s'han de reciclar. Per a reciclar-los, es necessiten uns contenidors per llençar-los, un transport per recollir-los i portar-los a la planta de reciclatge i si arriben - només es recicla un 20% d'aquests envasos -, la planta de reciclatge també està generant uns efectes perniciosos per al medi ambient. I encara no s'ha acabat, el producte que s'obté del reciclatge s'ha de vendre i tornar a transportar.
Quants transports i fabricacions inútils, si podem obrir l'aixeta, omplir un got i beure aigua. Fins i tot, les nostres mascotes han de consumir aigua embotellada! L'aigua d'aixeta no és suficientment pura per a aquaris i per a mascotes que han de seguir algun tipus de tractament.
Aquesta aigua d'aixeta té la suficient qualitat per a països on no tenen aigua? Neau distribueix dins de la seva ampolla buida un missatge de conscienciació d'aquesta cadena de contaminació i els beneficis els destinen a països on el tresor blau és escàs.
Fem una reflexió i incorporem projectes com NEAU, obliguem a fabricants a fer-se càrrec de la recollida i gestió dels seus envasos que contribueixen a la polució del nostre món i agraïm la sort de poder obrir l'aixeta i beure aigua potable!
Año internacional del Agua Dulce (2003)
El agua en botella, un problema medio ambiental global
Un sistema israelí convierte gua contaminada en potable casi instantáneamente
Agua en botella: tirando recursos por la alcantarilla
Reciclado de plásticos
Agua embotellada: símbolo de nuestro tiempo
Impacto ambiental del agua embotellada, Consumer
El agua en botella, un problema medio ambiental global
Un sistema israelí convierte gua contaminada en potable casi instantáneamente
Agua en botella: tirando recursos por la alcantarilla
Reciclado de plásticos
Agua embotellada: símbolo de nuestro tiempo
Impacto ambiental del agua embotellada, Consumer
4 comentaris:
Soy consciente de la contaminación que genera el agua embotellada. Pero no se si es muy inteligente pedir a la gente que no la consuma debido al gran coste energético que supone el agua envasada.
Si abro el grifo en Sabadell, BCN y un largo etcétera, lo que sale no es agua, es una disolución de diferentes químicos, algunos realmente peligrosos a medio y largo plazo.
La procedencia de las aguas para el consumo son muy comprometidas, los ríos de origen, aunque las depuradoras van entrando en funcionamiento de manera absurdamente lenta, es de una calidad más que peligrosa. Aún cuando las depuradoras fueran 100% eficaces y cubrieran el 100% de los vertidos, los lechos de los ríos tardarían siglos en deshacerse de metales pesados, hormonas, dioxinas….
Acabo de leer que se debe responsabilizar a los envasadores y comercializadores de agua envasada de la recogida y reciclaje de los envases. Pienso que sería más fácil responsabilizar a las compañías que nos hacen llegar a casa agua no potable, o al menos, mediar para que las plantas potabilizadoras sean eso: POTABILIZADORAS. Me consta que las compañías de agua son algo así como un monopolio y parece que abusas en sus llamados CANONES al cobrar recibos que muchos expertos dicen que son abusivos. Se trata del consumo de nuestros hijos, el agua de sus papillas, de nuestras infusiones, de nuestras cocinas… Creo que la tecnología más puntera debería estar siempre en las plantas depuradoras de las ciudades, es la salud de 100% de la población. De lo contrario parece lo adecuado advertir as la población de que es lo que el agua del suministro contiene y la recomendación de que se use solo para lavar y para la higiene (¡!!).
Hay aquí otro tema que me parece de vital importancia: La deliberada falta de infraestructuras para la recogida de las aguas de lluvia. En mi ciudad, Sabadell, estamos a un paso de ser zona desértica, que se considera a las zonas con menos de 420 litros de lluvia por año. El año pasado se registraron 520 litros. Nada alentador. No obstante creo que, salvo los litros que yo personalmente recogí, unos 30.000 l. el resto de la ciudad pocos más allá salvo los que tienen piscina de manera accidental.
Ancestralmente el agua de lluvia ha sido almacenada y utilizada, hoy en día es directamente rechazada sin dar ninguna importancia ni valor. En todas las edificaciones desde tiempo de los árabes en Andalucía, los romanos, etc., he podido constatar que siempre están presentes los depósitos para la recogida de agua de lluvia. De hecho el invento árabe de la “teja” no es más que una canalización para la correcta recogida del agua de lluvia.
Por ultimo un apunte todavía más preocupante: el consumo de agua potable de las empresas representa el 90% del total. Es decir que las personas consumimos un simple 10% y se nos pide cautela y consciencia en el consumo, que es obligación ciudadana, añado.
La mayoría de procesos industriales, no necesitan agua potable, suelen ser para refrigerar o para lavar. No obstante como solo les llega por la red agua potable es ésa la que consumen. Este enorme colectivo tiene una responsabilidad igual de enorme en el tratamiento del agua que usan una sola vez y que luego desechan con toda felicidad. Tan elevado consumo indiscriminado debe conllevar la consiguiente sanción. No creo que para usos en los que el agua no se ha de consumir, sea necesaria el agua potable. Claro que en el caso de mí ciudad, el agua que se recibe en casa seria más de uso industrial que salubre.
Son tres puntos a tener en cuenta cuando nos jugamos la salud y el entorno:
La falta de investigación y readaptación de las compañías en materia de depuración y potabilización
Las infraestructuras necesarias para la recogida de aguas pluviales
El consumo de aguas no potables para todos los procesos industriales de lavados, refrigeración, regados, diluciones…
Son quiero que eso se lea como queja, si como una demanda para que las personas que sabéis algo al respecto hagáis lo posible por ordenar los sistemas que llevan a las soluciones.
Entiendo que un manojito de de soluciones a partir de esta demanda mía, si se pueden convertir en una REIVINDICACIÓN viable para que las políticas territoriales tengan abierto el camino.
Facilitar para cohesionar, agua de lluvia para el sediento.
Feliz día a todo el mundo.
Hola anònim,
He llegit els anàlisis de les aigües de Sabadell. Són potables. A aquest article: podràs trobar els enllaços dels quals et parlo i algun tema més que ha sorgit.
Si tens proves o saps fermament que aquests anàlisis no són vàlids, estaríem parlant d'un altre tema que és que el tu proposes. En tot cas, et convido a que llegeixis la continuació del post i que diguis la teva.
Gràcies per llegir-nos,
Cris
Hola,
em presento. Sóc un noi estudiant de Barcelona i em considero una persona realment responsable i altament conscienciat en la ecologia. De fet sóc vegetarià i acostumu a consumir tots els productes bio.
El de l'aigua és un punt que moltes vegades he considerat i crec que tot el que dieu sobre el malgastament de recursos és molt cert, però jo consumeixo aigua embotellada.
Vaig començar amb ampolles de litre i mig, després garrafes de 5 l i ara consumeixo les de 8 (reomplint les petites de 1.5) ja que penso que com a mínim la quantit de plàstic a reciclar és menor. També consumeixo aigua local (propera a Barcelona on resideixo) amb el que el consum energètic pel transport també és menor. I aquesta aigua només la utilitzo per beure evidentment, ni per rentar ni per cuinar, etc.
Per altra banda m'agradaria recalcar que és cert que l'aigua de Barcelona és potable, però dubto inmensament que tingui les propietats ni la higiene de la que jo consumeixo. Els tests i anàlisis químics que consideren una aigüa com a potable no tenen en compte els efectes a llarg termini. Només es té an compte que no crein infeccions immediates. Però amb el gust paguen. Jo ja us he dit que estic molt acostumat a no menjar res on hi hagi productes químics de síntesi, i tinc el paladar molt sensible a aquests i us asseguro que l'aigua de Barcelona n'està carregat.
Per tant i seguint amb el missatge anterior crec que el problema ve de molt més abaix... el canvi l'han de fer les empreses que primer contaminen les aigües i després utilitzen l'aigua depurada innecesariament.
És cert que la població té molt a dir en tot això però qui realment està fent mal a la terra són les grans empreses que només miren pels seus calers a curt termini sense tenir en compte els efectes a llarg. Les persones de bé el que hem de fer enlloc d'apedaçar i tapar el problema és anar en contra d'aquests quatre energumens que ens estan fent la vida impossible.
Espero que això serveixi perque algú se sensibilitzi i s'unexi a alguna organització ecologista de debò.
Llibertat i ecologia!
Hola estudiant anònim!
El teu escrit m'ha obert un nou dubte: els anàlisis només tenen e compte els efectes a curt termini?
Hi ha una pel.lícula -Erin Brokovich- on critiquen els fets que comentes. Tens informació de com es realitzen aquests estudis d'aigua?
Gràcies per descobrir una nova línia de diàleg.
Cris
Publica un comentari a l'entrada